Ens rep la tardor
Ens rep la tardor
amb glandes d'or
entre somriures i plors.
Ens rep al setembre
per esvair el color.
Ens rep la tardor
mig esmoteida,
polsegosa i amb sed.
Enguany arriba
esculpint núvols al cel.
Ens rep la tardor,
voldríem que fos
amb el so de la pluja
fent concerts de debò
I l'esperança de veure
els camps de colors,
a la vinya pàmpols d'ambre
i els bolets amagant–se
sota les molses del bosc.
Isabel Barriel