LA TARDOR

Ens rep la tardor

Ens rep la tardor

amb glandes d'or

entre somriures i plors.

Ens rep al setembre

per esvair el color.

Ens rep la tardor

mig esmoteida,

polsegosa i amb sed.

Enguany arriba

esculpint núvols al cel.

Ens rep la tardor,

voldríem que fos 

amb el so de la pluja

fent concerts de debò

I l'esperança de veure

els camps de colors,

a la vinya pàmpols d'ambre

i els bolets amagant–se

sota les molses del bosc.

                           Isabel Barriel